Necessitem menjar per viure, els aliments juguen un paper central en la nostra vida. El tenir gana, el ser alimentat i sentir-se sadollat, són de les primeres i més bàsiques sensacions que s’experimenten de desig, alleujament, i satisfacció.

De manera natural, tenim la capacitat d’auto regular el que mengem. Un nadó sa és molt eficient en regular la seva alimentació menjant quan té gana i aturant-se quan està satisfet, la qual cosa li permet mantenir una adequada nutrició per a aconseguir el creixement i desenvolupament.

Tanmateix, a través de la vida aquesta relació amb els aliments deixa de ser tan simple, i hi ha molts factors que poden interferir amb la capacitat d’autoregulació.

Quan mengem perquè ens sentim malament, o algunes vegades sense explicació lògica gravitem cap a certs aliments fins a consumir-los més enllà de la sacietat. Succeeix quan l’alimentació es dóna en resposta a emocions, o missatges externs, i no en resposta a senyals fisiològiques internes de gana i sacietat

Aquesta associació pot passar per tres processos diferents:

.- Missatges externs:

Missatges externs poden influir o arribar a dominar el procés de presa de decisions al voltant de l’alimentació, fent que s’ignorin les senyals internes de gana.

Alguns d’aquests missatges poden ser:
“És hora de dinar …”
“Un gelat et pot fer sentir millor …. ”
“Si segueixes menjant d’aquesta manera, probablement vas a engreixar,,,”
“El greix és dolenta, el millor és consumir aliments lliures de greix .. ”

.- Restricció d’aliments:

De forma voluntària les persones poden començar a restringir el seu consum, com a manera de controlar el pes o “tenir cura de la salut”, eliminant certs aliments que s’han assenyalat com a “dolents”.

Psicològicament, la restricció fa que es pensi més en el menjar que s’està evitant, i que s’arribi a abusar d’aquest.

.- Alimentació emocional:

El comportament de moltes persones al voltant de l’alimentació pot estar reflectint emocions profundes per a les quals el menjar és un simbolisme.

Això passa de manera inconscient. És la raó per la que moltes vegades sense explicació sentim que no podem deixar de menjar certes galetes de xocolata, o perquè quan ens sentim tristos busquem gelats ……

Sense importar, quin sigui el procés que s’experimenta, el resultat de tots és una dissociació de les senyals internes, fent que es perdi la relació amb els aliments com a forma de nodrir-nos i de proveir-satisfacció.

A poc a poc aquestes formes de dissociació poden portar a desordres d’alimentació seriosos, que posen en perill la salut emocional i física de qui els pateix.

“Reconnectant”

El primer que s’ha d’entendre és que el problema no té res a veure amb el menjar!!

Els patrons d’alimentació desordenada i desordres d’alimentació són només un símbol de situacions més profundes. Per tant, la “reconnexió” amb una relació sana amb els aliments només pot passar quan es tracten directament les emocions que estan darrere del símptoma.

.- Desxifrant el codi:

El primer pas consisteix en portar al nivell conscient les emocions.

La Dra Anita Johnston, psicòloga especialista en desordres d’alimentació i autora del llibre “Eating in the Light of the Moon: How Women Can Transform their Relationship with Food through Myth, Methaphor and Storytelling” (Menjant a la llum de la lluna: com les dones poden transformar la relació amb el menjar a través de mites, metàfores i històries), considera que les metàfores són una excel·lent eina.

El poder de la metàfora està en la capacitat de transformar patrons de pensament o comportament que poden semblar irracionals, en alguna cosa comprensible per la consciència, revelant el seu significat veritable.

El que s’ha de fer és buscar la metàfora que representa el menjar en les nostres vides.

El procés de trobar les nostres metàfores consisteix a posar atenció a cada detall de la nostra relació amb els aliments. S’han de fer preguntes i no forçar respostes. Les respostes estan aquí, hem d’escoltar amb atenció.

Els següents exercicis us poden ajudar a començar a descobrir el seu significat intern:

Pregunteu-vos que us agrada del menjar que busqueu, descriviu amb detall.
Per exemple, si us agrada la xocolata descriviu que és el que us agrada d’aquest. Us agrada perquè és suau o per la seva aroma, o per la sensació que us produeix a la vostra boca, o fins i tot si és perquè l’empaquetatge us sembla atractiu.

Analitzeu també la forma en què us agrada consumir aquest menjar, descriviu-ho en detall si hi ha algun ritual entorn de la seva forma de consum.

Ara penseu en quin aspecte de la vostra vida esteu buscant una cosa similar al que aquest menjar us fereix, o si l’aliment es pot relacionar a una experiència en la vostra vida i d’alguna forma ho reviviu quan el consumiu.

Quan es busquen dolços, representa la necessitat d’una forma de suport o afecte, el buscar coses salades i cruixents moltes vegades representa sentiments d’enuig i frustració, la “necessitat” per aliments picants pot significar recerca d’aventures i emocions noves, la xocolata usualment s’associa al sexe i romanç.

Alimentació “connectada”:

Una vegada que s’ha lidiat amb els sentiments interns, es pot iniciar el procés de reconnexió, que consisteix a tornar a alimentar-se en resposta als senyals internes de gana i sacietat, es tracta de tornar a escoltar el cos.

Els següents passos us poden ajudar a explorar de nou les vostres senyals internes de gana i sacietat:

.- Exploreu la vostra pròpia percepció de gana.
.- Quan sabeu que esteu afamats?
.- Hi ha parts del cos en que sentiu la gana o la sacietat?
.- ¿Experimenteu diferents “tipus” o “nivells” de gana?
.- ¿Varia la gana de dia a dia?
.- Com distingiu quan esteu satisfets o plens? Hi ha alguna diferència?
.- ¿De vegades us sentiu plens, però no satisfets, o satisfets però no plens?
.- Com decidiu quan heu de començar a menjar i quan heu de parar?
.- Com us sentiu respecte al vostre cos quan esteu afamats / plens / satisfets?
.- Què passa si no mengeu immediatament quan sentiu fam?
.- Hi ha alguna intensitat de fam o de estar plens que us fa sentir incòmodes? Per què?
.- Afecta la fam o la sacietat el vostre desig per certs aliments o el sabor dels aliments?

Utilitzeu una escala de “fam” per explorar millor la relació amb els aliments.
En aquesta escalo “0” representa buit, “5” neutre i “10” ple.

Penseu-ho com si fos un automòbil en què “0” és dipòsit buit, “10” ple i “5” és neutre (meitat del dipòsit).

Per això és útil portar un “diari” d’aliments, en què descrigueu el que menjeu, els vostres pensaments i sentiments en el moment del menjar i el nivell de fam que esteu experimentant.

Descriviu-ho detalladament perquè assigneu un número determinat a l’escala, l’important és que comenceu a escoltar de nou el que us diu el vostre cos.

Ara amb el registre analitzeu com responeu a cada tipus d’aliments. Quins aliments us fan sentir més satisfets o quins us deixen insatisfets?

Descobriu per vosaltres mateixos quines mescles d’aliments us fan sentir bé, i quan en realitat necessiteu menjar una mica més.

Examineu si teniu una percepció alterada de la fam i sacietat.
Per exemple, podeu anotar que sentiu una fam de nivell de 2, i que després de consumir una torrada, us vàreu sentir en un 10. Això no és una reacció normal, per la qual cosa és bo que exploreu una mica més que pot significar això.

En canviar el paradigma de la selecció d’aliments en resposta a emocions o senyals externes, es pot iniciar a explorar les experiències físiques amb els aliments, incloent-hi el seu impacte en la salut i benestar general.

Aquesta exploració també ajuda a obtenir una millor comprensió del propi comportament, el que a la vegada, permet analitzar els sentiments que poden estar darrere de l’alimentació.

Fuente: Biosfera